Asakusa i Akihabara

Ja fa gairebé un mes que vaig anar-hi, però fins fa poc no vaig tenir les fotos, i a part he estat molt ocupada, així que aquesta entrada va amb retard.

Aprofitant la "Silver week" que en diuen aquí, que van ser 5 dies de festa que vaig tenir al setembre (del 19 al 23), vaig anar a Tòquio a fer una mica el turista :P

La primera parada va ser Asakusa, on ja havia estat per Nadal, però vaig repetir perquè la meva amiga no hi havia estat. Asakusa deu ser el barri més tradicional de tot Tòquio, i segurament també un dels més visitats pels turistes. Hi hi ha un temple molt important, que per cert hi feien obres i tenia la façana tapada, una pagoda, i un santuari petitó al costat.

Entrada al recinte d'Asakusa per la Kaminarimon, la porta del tro.

Just passada la porta del tro, hi ha aquesta mena d'avinguda plena de botiguetes de coses tradicionals i per a turistes que mena al temple. Deu ser el lloc on es compren més records del Japó de tot Tòquio!

Un cop deixes les paradetes enrere vas a parar aquí, que també és com una mena de portalada molt gran (el temple és darrere, però no poso foto perquè estava tot cobert per les obres de reforma i no es veu res). Un cop ho travesses, a la paret de l'altra banda hi ha les sandàlies de Budha, que podeu veure a la foto de baix. S'ha de reconèixer que tenia els peus grossos!

I aquí teniu la pagoda.

Resulta curiós veure com el budisme i el sintoísme conviuen d'aquesta manera, gairebé a tocar l'un de l'altre, i com la gent els combina segons l'ocasió. Per exemple, el cap d'any japonès és budista, però l'any nou és sintoïsta.

Aquest és el temple sintoista que hi ha just al costat del gran, que és budista.

Quan es va a aquesta mena de llocs se sol fer l'omikuji, que és una mena de "loteria" per veure quina sort et depara el futur. Pagues 100 iens i agafes una mena de tub metàl·lic que té molts bastonets llargs a dins. Cada bastonet té un número apuntat a la punta, i en treus un del tub, que et servirà per agafar el paper que té el mateix número, i que et dirà si seràs afortunat o no. Si t'ha tocat bona sort, tens dues opcions: o bé et guardes el paperet, o bé el lligues a uns barres fines que hi ha al costat. Si t'ha tocat mala sort, diuen que si no el lligues no et pots desfer de la mala sort, així que val més lligar-lo.

Jo no sé si és veritat o no (possiblement no :P), però en tot cas em va tocar el millor paper de tots! La sort suprema! :D A veure si és veritat!

Aquest és el lloc on es lliguen els papers. Com veieu, hi ha gent que hi té més traça que d'altra xD

Aprofitant l'ocasió, vam anar a dinar a un restaurant típic de la zona, on et fas el menjar tu mateix a la taula, que és una mena de planxa. Vam menjar-hi okonomiyaki, que és una mena de truita amb molts ingredients, i monja-yaki, que és semblant, però menys compacte i típic de Tòquio, mentre que l'okonomiyaki es pot trobar a tot arreu. Tots dos són boníssims, així que si en teniu l'ocasió, n'heu de menjar! Està bé perquè el que tu fas és triar quins ingredients hi vols, llavors et porten un bol amb el que has demanat, un full amb instruccions pels qui no tinguin clar com s'ha de fer, i au, ho fas i t'ho menges ben calentó.

L'okonomiyaki a punt de ser devorat. No hi ha fotos del monjayaki perquè ens el vam fotre abans de pensar a fer fotos :P

Amb l'estómac ple ens vam dirigir cap a Akihabara, el barri d'electrònica més gran del món, i segurament també el més friki. Aquí és on hi ha tots els amants del manga i l'animació japonesa, els fans de trens, figuretes, maquetes, jocs, consoltes i altres hobbies diversos. També és el lloc on segur que podeu trobar qualsevol trasto electrònic que volgueu, perquè hi ha centenars de botigues, grans i petites, que tenen de tot i més. En el meu cas i el de la Virginia, el nostre objectiu era comprar una càmera de fotos decent, i el millor lloc per mirar és sens dubte el centre comercial Yodobashi Camera. Yodobashi Camera és el centre comercial d'electrònica més gran del món, i té més de 8 plantes, de les quals una de sola és per les càmeres de foto, de vídeo i coses per l'estil. Després de molt mirar i remenar cadascuna va sortir amb la seva càmera i menys diners dels que teníem quan vam entrar.

Carrers d'Akihabara, plens de botigues d'electrònica i manga.

Yodobashi Camera. Enorme, eh!

Una de les curiositats d'Akihabara són els meidokisas, que són unes cafeteries on les empleades van vestides de criada, amb vestits bufons i llacets, i tracten els clients amb llenguatge molt formal, com si fossin reis. Sovint te'n trobes pel carrer promocionant els respectius locals, però si veuen que els hi vols fer una foto et vénen a dir que no es pot, així que no en vaig poder pescar cap... A veure si el proper cop puc fer-ho més dissimuladament.

Mentre que a Asakusa els edificis eren més aviat normalets,
a Akihabara ja t'hi trobes tot de gratacels enormes.

Quan vam acabar amb Akihabara estavem tan rebentades que ja vam tornar cap a casa, però és un barri tan gran que encara hi queda molt per descobrir, així que hi suposo que no tardaré gaire a tornar-hi :)