Tecnològicament avançat... fins a cert punt

Ja fa més de dos mesos que sóc al Japó, i al llarg d'aquest temps m'he adonat d'una cosa. El Japó és un país tecnologicament molt avançat, però té grans deficiències a l'hora d'aplicar la tecnologia.

M'explicaré. Per una banda es poden trobar milers de màquines i aparells que fan de tot, començant pels vàters amb botonets i parides diverses, els mòbils amb ciquanta mil funcions d'internet i coses super pràctiques, internet amb fibra òptica, etc. PERÒ, totes aquestes virgueries són en gran part electrodomèstics i aparells de la vida quotidiana que no requereixen gaire esforç a l'hora de fer-los anar. És a dir, que ens trobem davant d'un tipus de tecnologia bastant passiva, que es fa servir molt, però que està molt automatitzada.

D'altra banda, m'he adonat que els japonesos, al contrari del que molts podríem pensar, no en tenen ni idea d'informàtica. Saben fer les coses bàsiques: word, enviar correus, i para de comptar. Evidentment que també hi ha experts que s'ho coneixen tot, però el japonès mitjà sap les coses justes, i no parlo només d'adults, sinó també de joves i nens. Ja m'he trobat molts casos de gent que quan els preguntes perquè no fan una cosa de tal manera, o que per què no tenen facebook, per posar un exemple, et diuen que és perquè no saben com funcionen aquestes coses, i que no hi entenen en ordinadors.

A nivell de tràmits i institucions passa el mateix. El Japó és un país de paperassa. Quan fa anys que a Catalunya fem la matrícula de la universitat per internet, aquí encara es fa en paper; si a Catalunya puc mirar el meu compte corrent per internet, aquí per qualsevol cosa has d'anar a l'oficina, i d'operacions per internet ni parlar-ne. A moltes empreses igual. En comptes d'informatitzar tota la informació, a molts llocs continuen amb el mètode antic, comunicacions internes a base de notes i papers, etc.

Resultat: els japonesos gasten grans quantitats de paper amb coses que fa temps que podrien tenir informatitzades. Sóc al país de la tecnologia, però aquí la tecnologia és una cosa relativa, i sembla que els costa canviar. El Japó és un país de costums, bastant rígid quant a mètodes d'actuació, i potser això explica que la transició sigui tan lenta. De totes maneres, podríem dir que això és una de les coses que més m'han sorprès des que sóc aquí. Perquè quan un és al país de la tecnologia, que t'enviïn una carta del banc escrita a màquina sobre una plantilla sobta molt. Estic segura que si els japonesos fessisn un esforç per aplicar més generalitzadament tota la tecnologia que tenen, tindrien un país molt més eficient i àgil. Ara les coses ja estan canviant, però sembla que encara queda molt per fer. Serà interessant veure com han evolucionat les coses d'aquí un parell d'anys.

Asakusa i Akihabara

Ja fa gairebé un mes que vaig anar-hi, però fins fa poc no vaig tenir les fotos, i a part he estat molt ocupada, així que aquesta entrada va amb retard.

Aprofitant la "Silver week" que en diuen aquí, que van ser 5 dies de festa que vaig tenir al setembre (del 19 al 23), vaig anar a Tòquio a fer una mica el turista :P

La primera parada va ser Asakusa, on ja havia estat per Nadal, però vaig repetir perquè la meva amiga no hi havia estat. Asakusa deu ser el barri més tradicional de tot Tòquio, i segurament també un dels més visitats pels turistes. Hi hi ha un temple molt important, que per cert hi feien obres i tenia la façana tapada, una pagoda, i un santuari petitó al costat.

Entrada al recinte d'Asakusa per la Kaminarimon, la porta del tro.

Just passada la porta del tro, hi ha aquesta mena d'avinguda plena de botiguetes de coses tradicionals i per a turistes que mena al temple. Deu ser el lloc on es compren més records del Japó de tot Tòquio!

Un cop deixes les paradetes enrere vas a parar aquí, que també és com una mena de portalada molt gran (el temple és darrere, però no poso foto perquè estava tot cobert per les obres de reforma i no es veu res). Un cop ho travesses, a la paret de l'altra banda hi ha les sandàlies de Budha, que podeu veure a la foto de baix. S'ha de reconèixer que tenia els peus grossos!

I aquí teniu la pagoda.

Resulta curiós veure com el budisme i el sintoísme conviuen d'aquesta manera, gairebé a tocar l'un de l'altre, i com la gent els combina segons l'ocasió. Per exemple, el cap d'any japonès és budista, però l'any nou és sintoïsta.

Aquest és el temple sintoista que hi ha just al costat del gran, que és budista.

Quan es va a aquesta mena de llocs se sol fer l'omikuji, que és una mena de "loteria" per veure quina sort et depara el futur. Pagues 100 iens i agafes una mena de tub metàl·lic que té molts bastonets llargs a dins. Cada bastonet té un número apuntat a la punta, i en treus un del tub, que et servirà per agafar el paper que té el mateix número, i que et dirà si seràs afortunat o no. Si t'ha tocat bona sort, tens dues opcions: o bé et guardes el paperet, o bé el lligues a uns barres fines que hi ha al costat. Si t'ha tocat mala sort, diuen que si no el lligues no et pots desfer de la mala sort, així que val més lligar-lo.

Jo no sé si és veritat o no (possiblement no :P), però en tot cas em va tocar el millor paper de tots! La sort suprema! :D A veure si és veritat!

Aquest és el lloc on es lliguen els papers. Com veieu, hi ha gent que hi té més traça que d'altra xD

Aprofitant l'ocasió, vam anar a dinar a un restaurant típic de la zona, on et fas el menjar tu mateix a la taula, que és una mena de planxa. Vam menjar-hi okonomiyaki, que és una mena de truita amb molts ingredients, i monja-yaki, que és semblant, però menys compacte i típic de Tòquio, mentre que l'okonomiyaki es pot trobar a tot arreu. Tots dos són boníssims, així que si en teniu l'ocasió, n'heu de menjar! Està bé perquè el que tu fas és triar quins ingredients hi vols, llavors et porten un bol amb el que has demanat, un full amb instruccions pels qui no tinguin clar com s'ha de fer, i au, ho fas i t'ho menges ben calentó.

L'okonomiyaki a punt de ser devorat. No hi ha fotos del monjayaki perquè ens el vam fotre abans de pensar a fer fotos :P

Amb l'estómac ple ens vam dirigir cap a Akihabara, el barri d'electrònica més gran del món, i segurament també el més friki. Aquí és on hi ha tots els amants del manga i l'animació japonesa, els fans de trens, figuretes, maquetes, jocs, consoltes i altres hobbies diversos. També és el lloc on segur que podeu trobar qualsevol trasto electrònic que volgueu, perquè hi ha centenars de botigues, grans i petites, que tenen de tot i més. En el meu cas i el de la Virginia, el nostre objectiu era comprar una càmera de fotos decent, i el millor lloc per mirar és sens dubte el centre comercial Yodobashi Camera. Yodobashi Camera és el centre comercial d'electrònica més gran del món, i té més de 8 plantes, de les quals una de sola és per les càmeres de foto, de vídeo i coses per l'estil. Després de molt mirar i remenar cadascuna va sortir amb la seva càmera i menys diners dels que teníem quan vam entrar.

Carrers d'Akihabara, plens de botigues d'electrònica i manga.

Yodobashi Camera. Enorme, eh!

Una de les curiositats d'Akihabara són els meidokisas, que són unes cafeteries on les empleades van vestides de criada, amb vestits bufons i llacets, i tracten els clients amb llenguatge molt formal, com si fossin reis. Sovint te'n trobes pel carrer promocionant els respectius locals, però si veuen que els hi vols fer una foto et vénen a dir que no es pot, així que no en vaig poder pescar cap... A veure si el proper cop puc fer-ho més dissimuladament.

Mentre que a Asakusa els edificis eren més aviat normalets,
a Akihabara ja t'hi trobes tot de gratacels enormes.

Quan vam acabar amb Akihabara estavem tan rebentades que ja vam tornar cap a casa, però és un barri tan gran que encara hi queda molt per descobrir, així que hi suposo que no tardaré gaire a tornar-hi :)

Visita a Odaiba

Aquest dissabte vaig estar a Odaiba, una illa artificial que forma part de Tòquio. S'hi arriba pel Rainbow Bridge, un pont a l'estil del Golden Gate, que de nit s'il·lumina amb molts colors i fa molt de goig.

La història ràpida d'Odaiba és que va ser contruïda originalment cap als anys 1850 amb fins defensius, per assegurar una bona defensa marítima de la ciutat. Al segle XX es va anar expandint més com a districte portuari, i des dels anys 90 s'ha convertit en una zona sobretot comercial i d'oci. Com veureu a les fotos, els edificis són bastant espectaculars.

Hi ha molts centres comercials, amb botigues de tota mena i restaurants. Un dels "atractius" d'Odaiba és que una de les maneres d'arribari és un monorail que va entremig dels edificis i per sobre del mar fins a terra ferma. Jo per anar cap a terra ferma vaig fer servir un tren normal, per això, diria (no li vaig mirar les "cames" xD), però la vista nocturna era espectacular!

Aquest dissabte feien una mena de fira mexicana per commemora no sé quin dia de Mèxic, i hi havia tot de paradetes amb menjar mexicà, etc. Com que hi havia bastanta gent del departament de castellà de la meva universitat que hi feien de voluntaris, amb el Tomoya hi vam anar a fer una volteta i a saludar, i també vam aprofitar l'ocasió per visitar fugaçment l'edifici de Fuji TV, la cadena japonesa que va emetre Bola de Drac i One Piece entre d'altres sèries. A la botiga de Fuji TV hi ha tot de productes relacionats amb les sèries i produccions de la cadena, i no vaig poder-me resistir a comprar uns adhesius amb el kanji de tortuga, el que porta el Goku a l'uniforme que li dóna el Follet tortuga :P

Això tan futurista que es veu és l'edifici de Fuji TV.

I aquesta és la mascota de la cadena.

El que no sabia és que a Odaiba hi tenen una estatua de la llibertat! Sabia que n'hi havia una en algun lloc de Tòquio, a prop del mar, però em va sorprendre quan me la vaig trobar allà. Ara no recordo on ho vaig llegir, però si no recordo malament, no la tenen per les relacions amb els EUA, sinó amb França, tot i que ara no recordo bé el motiu.

Aquesta foto sí que és meva, com podeu comprovar xD

Algun dia vull tornar a Odaiba amb més temps i mirar una mica més què hi ha, anar amb el monorail, i visitar una mena de museu de Bola de Drac que tinc entès que hi ha. I si trobo el lloc on vaig llegir això de l'estàtua ja us trauré de dubtes! ;)

Primera setmana de classe

El dilluns d'aquesta setmana ja vaig començar les classes. Els japonesos sembla que comencen el 24, però nosaltres comencem abans, vés a saber per què. Potser perquè ens acostumem a moure'ns per la universitat sense gaire gent primer?

El curs japonès està separat per semestres. El primer semestre comença a l'abril i s'acaba al juliol, llavors tenen l'agost i part de setembre de vacances, i des de mitjans de setembre a finals de gener hi ha el segon semestre, amb dues setmanes de vacances de nadal (aquí en diuen vacances d'hivern, per cert). El mes de febrer i de març són tot vacances, així que hauré d'aprofitar per viatjar molt :P

Com que l'inici de curs japonès no coincideix amb el curs català, jo m'he incorporat al segon semestre, i per tant faré el curs en ordre invers. Primer de tot el segon semestre, i després el primer. De totes maneres, l'oferta d'assignatures per a estudiants estrangers no es veu afectada per això, i en general hi ha les mateixes assignatures els dos semestres, exceptuant algunes variacions de temari sobretot a les assignatures de cultura, perquè així si hi ets tot un any, pots fer-les els dos semestres i no repeteixes coses.

Les assignatures que tinc estan repartides entre assignatures obligatòries i optatives. A partir dels resultats dels exàmens de nivell que vaig fer la setmana passada, ens han col·locat als diversos nivells de gramàtica i kanjis. Els cursos obligatoris tenen cinc nivells que van de l'1 (el més baix) al 5 (el més alt). Jo sembla que ho vaig fer millor del que em pensava a l'examen de nivell, perquè m'han posat al 4 :D Visca!

Les assignatures obligatòries són: enshu (seria la gramática, etc), kanji (caràcters japonesos), kaiwa (conversa) i CALL (són les sigles de Computer Assisted Language Learning, i ens ensenyen a treballar amb ordinadors japonesos, aprendre a escriure e-mails per diferents ocasions, etc).

L'assignatures optatives n'hi ha bastantes més, i la veritat és que ha estat un dilema escollir! Les tenen dividides en quatre grups, segons la temàtica. Un grup té assignatures enfocades més cap a l'àmbit professional, com per exemple "japonès d'empresa", "ensenyament del japonès" o "ensenyament de la teva pròpia llengua al Japó". Aquests dos últims semblen molt interessants, i he decidit que faré l'assignatura d'ensenyar la meva llengua als japonesos. Sempre pot anar bé per fer classes particulars, i és un enfocament lingüístic totalment diferent del que he fet fins ara.

A un altre grup hi ha assignatures enfocades a millorar el nivell de japonès i a preparar-se per als exàmens oficials de japonès. D'aquestes he agafat les de preparació per l'examen oficial. N'hi havia una altra que semblava molt interessant perquè estava centrada en el japonès més pràctic, però era per nivells més baixos i no m'hi han volgut ¬¬

Al tercer grup hi ha assignatures de reforç que no m'han interessat, i per acabar, a l'últim grup hi ha assignatures relacionades amb la cultura japonesa. Totes semblen super interessants, però els horaris són bastant dolents... són totes a la tarda, quan ja estàs rebentat de tot el dia, així que de moment potser no me les agafo, i si veig que vaig bé de temps aquest semestre, potser me les agafo pel següent. Ofereixen Història contemporània del Japó, Sociolingüística (em coincideix amb una altra classe T_T), Sociologia i Cultura popular japonesa. És una llàstima que l'horari sigui tan dolent, perquè semblen totes molt prometedores! Demà potser vaig a la de sociologia per veure com és, i depèn de com pinti potser m'hi apunto, o potser no.

Per sort, tenim fins el 2 d'octubre per decidir-nos sobre les assignatures que volem fer, així que durant aquestes dues setmanes podem assistir a totes les classes optatives que vulguem per veure com són i acabar de decidir-nos.

De moment m'han agradat totes les classes a les quals he anat. CALL és una mica més avorrida, però a totes tinc la sensació que aprendré moltes coses. A més, totes les professores (aquest semestre només tinc professores) es veuen molt maques i les classes es fan molt amenes. Ja m'havien dit abans que aquesta universitat ofereix un curs de japonès molt bo, i cada cop ho tinc més clar! Ara faltarà veure els resultats al cap d'un any :P En tot cas, el que és veritat és que ens apreten bastant. Cada dia em posen deures, hem de preparar les lliçons, etc, així que res de rascar-se la panxa! Amb el curs tan light que vaig tenir el curs passat, estic una mica desacostumada a treballar tant, però suposo que aviat m'hi acostumaré. Al capdavall, he vingut aquí a aprendre tant com pugui! El pitjor, per això, són els llibres de les assignatures. Em deixaré una de diners amb llibres i dossiers que em vénen ganes de plorar TT___TT

Sobre els horaris, dilluns i dimarts començo a les 9:20 (m'he de llevar d'hora, snif) i acabo a les 3 i a les 4:40 respectivament, dimecres tinc festa, i dijous i divendres començo a les 11 i acabo a les 3. La pega és que sempre he de dinar a la universitat, i si no em vull deixar un dineral m'hauré de preparar el dinar cada dia per emportar, i em fa basanta mandra... però què hi farem!

De moment això és tot! Aquest cap de setmana segurament aniré a Tòquio (per fi!!!), així que ja posaré alguna coseta. Fins aviat!

No deixar escollir als convidats, l'opció més educada

Avui ens han explicat una cosa curiosa sobre la cultura japonesa. La professora ha representat un exemple de conversa entre una japonesa i una americana. La japonesa va a casa l'americana, i l'americana li va oferint de tot per beure, menjar, etc. Vols te o cafè? Galetes o pastís? Per nosaltres, una situació d'allò més normal, però es veu que per a un japonès això és una situació d'allò més incòmoda.

Ens han dit que al Japó no ens hem d'enfadar si ens conviden a un lloc i ens porten directament alguna cosa sense demanar-nos la nostra opinió, perquè és el més normal. Per als japonesos, els clients i convidats són el més important, i per tant s'assumeix que sempre li oferiran el millor que hi ha. Així, doncs, no consideren la necessitat de preguntar, i no troben a faltar que l'altra persona ho faci, perquè saben que l'altre sempre els portarà la millor opció, i confien plenament en el seu criteri. Sembla que si deixes triar, poses els japonesos en un compromís, i com que posar algú en un compromís aquí està mal vist, fan tot el possible per evitar-ho.

Què en penseu? A mi m'ha sorprès bastant aquesta manera de pensar, i em sembla que reflecteix molt la manera de ser dels japonesos. El meu primer xoc cultural! :D

A mesura que vagi aprenent més coses d'aquestes les aniré explicant, perquè em semblenen molt interessants. A més, segurament assistiré a una classe de sociologia japonesa, així que espero aprendre moltes més coses sobre aquesta societat tan curiosa.

Kit Kat de verdura i caques comestibles

Si d'una cosa estic segura és que mentre sóc al Japó m'aniré trobant tot de coses estranyes. I la veritat és que no es van fer esperar! El dia següent d'arribar ja em vaig trobar la primera:

Kit kat de verdura!


Sembla que conté especialment pastanaga i poma (?), i ho presentem com "La col·laboració de somni!!!". Que el japonesos que vulguin fer dieta sana ja no es sentiran malament si mengen Kit kat d'aquest en comptes del normal?

Però el Kit kat de verdura no és pas l'únic. Aquí al Japó tenen una gamma molt àmplia de gustos de Kit kat. Es veu que el típic de Tòquio és el de salsa de soja (no està malament), però també n'hi ha de te verd, mango, soda, caramel, etc, etc. Vaja, que n'hi ha per triar i remenar. Jo aquest de verdura no em vaig atrevir a provar-lo, però sí que vaig tastar el de soda, i no em va agradar gaire, perquè bàsicament no té gust de kit kat, i era de color verdós ^^u Ara en tinc un de mango a la nevera per tastar, que m'han dit que no està malament. Quan el tasti ja comentaré aviam què xD

I passem a la segona curiositat/cosa estranya del dia...

"Caques comestibles"

Bé, òbviament no es diuen així, però la seva forma ho recorda. Són una mena de galetes allargades i marrons, molt dolces, que es veu que són típiques d'aquí i bastant populars. Es solen menjar per acompanyar la beguda, etc.

Aquesta és la bossa de les caques. Oi que semblen caques de gos? Pels que tinguin curiositat, si quan aneu al Japó en voleu comprar, es diuen karintô かりんとう. Jo les vaig trobar una mica empalagoses, però a la meva companya de pis li encanten :P

Vegem una foto més en situació.


Això que es veu a l'esquerra és un gos de peluix que em va ajudar a fer la cosa més "real" xD I a la dreta hi ha una altra caca! Aquesta ha sortit d'una màquina expenedora d'aquestes que poses una moneda i et surt una bola amb una joguina. I a més fa llum! XD També hi ha màquines que tenen caques toves, com de gelatina. Alguns de vosaltres potser ja heu vist les que em va enviar el Tomoya fa temps. En tot cas, no deixa de resultar curiós que venguin aquestes coses, oi?

La Universitat de Kanda 神田外語大学

Per tenir-ho tot endreçadet, faré entrades temàtiques. Ara em dedicaré a parlar de com és la universitat on m'ha tocat estudiar (que de fet és la que vaig triar).

La universitat es diu 神田外語大学 (Kanda Gaigo Daigaku), i la versió que tenen en anglès del nom és Kanda University of International Studies. Està situada a Makuhari, una mena de ciutat bastant moderna a la prefectura del Chiba (just a la dreta de Tòquio). Consta d'un campus on hi ha distrubuïts set edifics principals on es fan les classes, i a part té un parell o tres de menjadors, un gimnàs i alguna cosa més que encara no sé què és. La veritat és que fa molt de goig, perquè està tot enjardinat i es veu molt verd. També hi ha un parell d'estanys, un d'ells d'estil japonès.


Ara encara no es pot apreciar, però per tot el campus també hi ha cirerers que quan arriba la primavera floreixen i ho fan tot encara més bonic.



Potser el que destaca més de tota la universitat és d'edifici número 7 (com en diuen ells). El van construir fa poc, i sembla que s'hi van gastar mooolts diners. Els estudiants d'aquí es queixen que va ser una despesa immensa i innecesària, però la veritat és que el resultat és bonic. Això sí, potser és més per impressionar la vista que altra cosa. En tot cas tots els estudiants flipen quan hi van.


És bonic perquè tota la "teulada" és de gespa, i també s'hi pot pujar i estirar-s'hi. Bàsicament hi ha dues plantes. A la planta de baix hi ha una biblioteca i una sala d'estudi bastant gran i ben decorada, amb cadires de disseny molt alegres perquè són de colors (i bastant còmodes! :D)


El més impressionant, però, és el pis de dalt, que està dedicat a ser un punt de trobada pels estudiants de les diferents llengües que s'ensenyen a la universitat. Han construït un racó típic per cada país, i allà hi van els estudiants per xerrar amb els estudiants d'intercanvi, dinar, mirar la tele dels països en qüestió, llegir llibres i mirar pel·lícules en aquella llengua, etc. La veritat és que està molt currat, però es nota que s'hi han deixat un dineral.

Poso algunes fotos perquè veieu com és.

Vista general.

Tailàndia.

Vietnam.

Corea.

Indonèsia.

Xina.

I per acabar, Espanya.

Hi ha una part dedicada a Brasil, però no té res d'especial i no li vaig fer foto. La resta és impressionant, eh? I s'ha de reconèixer que la part que tenen per Espanya té el seu aire :P Com pot suposar, per això, els geranis són de plàstic.

Quant a l'interior dels altres edificis, són edificis normals, amb classes normals i tot això. Res gaire diferent d'aquí. El que m'ha xocat més és que als lavabos no hi ha assecador de mans, tot i que hi ha pica per rentar-se-les. És una caca, la veritat. Se m'ha acudit que als japonesos no els deu importar perquè tenen costum de portar mocadors o tovalloles petitones a sobre, però els estrangers no ho fem, això! En vista de les circumstàncies, per això, potser m'ho hauré de plantejar...

I bé, de moment això és tot pel que fa a la universitat!

Resum de la primera setmana al Japó

Ha arribat l'hora de passar a l'acció i començar a explicar cosetes!

El dia 1 de setembre del 2009 a les 9:00 del matí va aterrar el meu avió a l'aeroport de Narita, on m'esperava el Tomoya, que em va portar fins al pis que m'havien assignat. Uns apartaments anomenats Sun Park que, com diu el nom, són molt assolellats.

El pis és bastant a prop de l'estació (entre 5 i 10 minuts a peu), així que és molt pràctic a l'hora de moure's. També hi ha un supermercat a prop (5 minuts) i just al costat un conbini. Els conbini són mini supermercats que són oberts les 24h, i on s'hi pot trobar una mica de tot pel que fa a menjar (sobretot fideus, patates, coses per picar i bentô, menjar per emportar). També hi ha begudes, diaris, una mica de papereria, caixer automàtic, etc. Un altre dia faré una entrada més extensa sobre el tema per explicar-ho amb més detall, i potser amb algunes fotos.

Tot i que el pis està molt ben situat, m'ha tocat viure al 3r pis, així que cada cop que entro i surto de casa em toca pujar escales. El pitjor va ser el primer dia tota carregada, però per sort el Tomoya va tenir el detall de pujar-me la maleta grossa.

Al pis hi ha cuina-menjador, una habitació pel wàter i prou, una altra per la banyera, la pica i la rentadora-secadora, i tres dormitoris. Dos dormitoris tenen terra de tatami (estil japonès), i l'altre té parquet. Quan vaig arribar jo, com que només hi havia una habitació agafada, podia triar entre parquet i tatami. D'entrada vaig pensar que el parquet seria més fàcil de netejar i tot això, però després vaig veure que l'habitació de parquet no tenia armari (la de tatami en té un d'enorme), així que tatami s'ha dit! xD La veritat és que és molt agradable al caminar, i no es neteja pas tan malament :P

La meva habitació. Si us hi fixeu, tinc balcó! :P

La cuina-menjador

La banyera, d'estil japonès, més fonda del normal.

Tots tres dormitoris tenen aire condicionat, així que s'hi està molt fresquet encara que a fora faci calor.

El que m'ha sorprès més del temps japonès és que no és el que sembla. És a dir, que jo al matí em llevo, miro per la finestra, veig que està núvol, i penso "ah, avui no farà gaire calor". Mentida! El que hi ha aquí és moooolta humitat, així que a mesura que vas caminant, se't va enganxant, i acabes suat xD A part d'això, no és tan horrible com m'havien dit. Falta veure com serà el tema quan vingui algun tifó. I, de fet, sembla que n'ha de venir un aviat!

Llavors també hi ha el tema dels terratrèmols! Ens van fer una reunió el dijous i ens van dir que hi ha uns 2000 terratrèmols "suaus" al llarg de l'any. De fet, el segon dia de ser aquí ja en vaig notar un! El pis va tremolar una estona, i després va parar, però a part de despertar-me, no va passar res més. Em va sorprendre que tenen un sistema que desactiva automàticament l'entrada de gas als edificis quan hi ha un terratrèmol. Així s'estalvien explosions. És de les primeres coses que ens van explicar, perquè si hi ha un terratrèmol hem de saber activar-ho de nou si no ens volem quedar sense aigua calenta i gas per cuinar!

Evidentment, totes aquestes explicacions les fan en japonès, però per sort són bona gent i no fan servir paraules super complicades, així que de moment vaig entenent tot el que m'expliquen, i n'estic força orgullosa! :D

El dia 2 vaig haver d'anar a la universitat i també ens van explicar 4 coses sobre tràmits, ens van donar el carnet d'estudiant, i coses així bàsiques. Al llarg d'aquesta setmana ja ens estan explicant com són les assignatures, ens presenten els professors, fem exàmens de nivell per posar-nos a les classes i tot això. La veritat és que fa una mica de mandra, perquè són bastantes hores, però s'ha de reconèixer que ho tenen tot molt ben organitzat, i a més tots els papers que ens donen tenen japonès (amb la lectura dels caràcters inclosa) i anglès, així que sempre ho podem consultar més tard si ens queden dubtes. De moment m'està agradant molt, a veure com serà quan comencin les classes!

Preparatius

Ja queda menys d'una setmana per començar l'aventura, i és hora de preparatius. A part de fer les maletes i intentar encabir-hi tot el que m'he d'endur, ja fa temps vaig decidir que crearia un blog per anar explicant el que em trobo per allà, i així de pas us tinc informats del que vaig fent.

Així, doncs, aquí teniu el blog. De moment encara sóc a terres catalanes i hi ha poca cosa a dir, però d'aquí 5 dies ja voltaré pel Japó i espero pensar a penjar-hi fotos i explicacions i coses per l'estil.