15 de juny del 2010

Resum dels fets 1: Novembre-Gener

Fa segles que no escric res, tot i que de coses per explicar no me'n falten. La cosa és que es van acumulant, i com més n'hi ha de pendents, més mandra fa explicar-les. Així, doncs, i perquè veieu que estic viva, faré una entrada resum del que ha passat des del novembre fins ara.
Bé, doncs, som-hi:

Novembre: Momiji

Mes d'estudi i una setmana de vacances, així que mentre em preparava per a l'examen oficial de japonès que vaig fer al desembre, vaig aprofitar per gaudir de la tardor japonesa. Al Japó hi ha un arbre particularment famós, el momiji. Diria que a Catalunya no en tenim, però. Aquest arbre agafa uns colors preciosos a la tardor, i els japonesos arriben a fer quilòmetres per anar-lo a veure als llocs on és més bonic. Diuen que el lloc més famós per veure momiji és Kyoto, però com que jo havia d'estudiar i no tenia gaire temps, vaig anar al Takao-san (el mont Takao), que és una muntanya que hi ha a prop de Tokyo (unes dues hores en tren des d'on visc). La veritat és que val molt la pena, i va ser una excursió fantàstica! Totalment recomanat venir al Japó a la tardor!


El Takao-san és una mena de muntanya sagrada, així que de tant en tant hi ha estàtues de budes, també hi ha temples, alguna cascada, i tot de senderols per a fer caminades. Tot molt agradable i realment preciós. Ningú diria que és a una hora del centre de Tokyo!



Pocs dies després de la visia tal Takao-san vaig visitar el Narita-san, que és un temple que hi ha a la ciutat de Narita, molt a prop de l'aeroport. Més que un temple, és un recinte ple d'edificis budistes, amb uns jardins molt bonics i que també estaven encesos de colors de tardor. Molt recomanat també.


La pagoda és bastant famosa, i si t'hi acostes hi ha tota mena de detalls sota la teulada.

Va coincidir que feien un concert de koto, un instrument tradicional japonès en aquesta mena de caseta al "mig" del llac, així que vaig estar de sort :P


Desembre-Gener: exàmens, Nadal, Any nou i més exàmens

El desembre va començar amb l'examen oficial de japonès, que per cert vaig aprovar :) Alguns exàmens més de la universitat, i vacances d'hivern, com en diuen aquí. El 20 de desembre va marxar l'Stephanie, la meva companya de pis americana, perquè es veu que la seva universitat començava a principis de gener, així que ens vam quedar dues al pis.

Tot i que de llums de Nadal no en faltaven, s'ha de dir que l'ambient Nadalenc que hi ha a casa aquí no l'hi tenen pas. Molt consumisme, això sí. Com a curiositat, dir que el Nadal al Japó, com a festa importada, es viu de manera molt diferent. Per començar, no és una festa de família, sinó més aviat de parella, i en comptes de grans tiberis, és tradició anar a menjar al Kentucky Fried Chicken per la vigília de Nadal ¬¬ Els pobres no saben el que es perden. Els estrangers, però, no ens vam deixar perdre la bona teca, i vam fer una sopar de Nadal internacional, en què cadascú preparava alguna cosa del seu país. Jo vaig fer sopa de galets i croquetes amb el pollastre que va sobrar del caldo. Tot un èxit!

Preparant el tiberi

Poc després de Nadal, l'Eva i la Txell (dues amigues de traducció) van venir de visita, i es van estar una setmana a casa meva. Vam estar fent turisme per Tokyo i vaig celebrar el cap d'any amb elles. Per cap d'any vam anar a la torre de Tokyo, on van fer un compte enrere amb molta gent. Allà ens vam trobar uns catalans (ja veus tu quina casualitat) i resulta que un d'ells coneix família meva! El món és un mocador!

Temple que hi ha al peu de la torre, des d'on la gent va deixar anar globus quan va acabar el compte enrere.


Un cop al 2010, i ara sí, seguint la tradició japonesa, vam anar a fer la primera visita de l'any al temple sintoísta que hi ha prop de casa, i després vam anar a menjar sushi per donar una bona entrada a l'any nou! :D El dia 2 vam anar de visita a Kamakura, i també vam vistar el temple d'allà, que és molt més famós, i que era ple a vessar de gent. Em sembla que no seria exagerat afirmar que TOTS els japonesos van a algun o altre temple per any nou. Si voleu visitar el Japó, decididament no ho veu durant aquests dies, perquè l'únic que trobareu és gent i més gent!

La gentada esperant per poder entrar al temple. Com que hi havia tanta gent, feien torns. Com podeu veure, fins i tot tenien una pantalla per entretenir la gent ^^U

Les vacances es van acabar el dia 3 de gener, així que el 4 cap a classe altre cop. El gener va ser un mes d'exàmens de final de semetre i comiats, perquè tota la gent que va venir al Japó a l'abril, tornava al seu país ara, i la gent que va venir al setembre però només per mig any, també marxaven al gener. Total, que gairbé tota la gent amb qui més em feia va marxar.

Pel que fa a l'hivern japonès, s'ha d'admetre que fot fred, però res de l'altre món. Si fa no fa com a Catalunya. L'únic que té es que quan fa vent, el fred se't fica per tot arreu i acabes amb les mans congelades, però bé això no és pas exclusiu d'aquí, així que res.

El que té de bo l'hivern (i bona part de tardor) és que gairebé no hi ha calitxa, així que la visibilitat és molt bona. De camí a la uni haig de creuar un pont, i els dies que feia bo es podia veure el Fuji ben clarament, cosa que és impossible ara mateix.

Fins aquí el resum d'avui! A veure si demà em poso amb la continuació i per fi em poso al dia amb el blog. Ara comenteu, eh, que si no tindré la sensació que m'he passat gairebé una hora escribint això per a res!


3 comentaris:

  1. Hola, Anna! Tu no em coneixes de res, però sóc la teva succesora a Kanda! XDDD He descobert el teu blog per casualitat i m'ha encantat el descobriment :) tot i que he visto moltes fotos de Kanda i dels voltants, m'ha fet molta il·lusió trobar les teves :) Em dic Carol, i aquest any hi anirem dues persones a Kanda :D EStem molt nerviosos, per+ò no et preocupis, que no t'atabalaré amb preguntes ni res, només et volia saludar.
    Yoroshiku!!!

    ResponElimina
  2. Ei hola! Doncs si teniu preguntes o alguna cosa, estic aquí per ajudar-vos! De fet tinc pensat quedar-me un altre any al Japó, així que ens podrem veure i tot :P

    Si em busques al facebook em pots enviar un missatge amb preguntes i dubtes que tingueu i tal. Et donaria el meu correu, però no m'agrada fer-lo públic així que... :P

    ResponElimina
  3. Hola de nou, Anna! Gràcies per contestar :) caram! així et quedaràs un altre any, llavors sí que potser et preguntaré com t'ho has fet ;D
    No tinc facebook, però conec la Patrícia, la teva senpai i crec que ella sí té el teu correu, així que potser algun dia t'arriba un mail meu :)
    Enhorabona per haver aconseguit perllongar l'estada, espero que ens veiem algun dia per allà!
    Bon estiu!!

    ResponElimina