Tecnològicament avançat... fins a cert punt

Ja fa més de dos mesos que sóc al Japó, i al llarg d'aquest temps m'he adonat d'una cosa. El Japó és un país tecnologicament molt avançat, però té grans deficiències a l'hora d'aplicar la tecnologia.

M'explicaré. Per una banda es poden trobar milers de màquines i aparells que fan de tot, començant pels vàters amb botonets i parides diverses, els mòbils amb ciquanta mil funcions d'internet i coses super pràctiques, internet amb fibra òptica, etc. PERÒ, totes aquestes virgueries són en gran part electrodomèstics i aparells de la vida quotidiana que no requereixen gaire esforç a l'hora de fer-los anar. És a dir, que ens trobem davant d'un tipus de tecnologia bastant passiva, que es fa servir molt, però que està molt automatitzada.

D'altra banda, m'he adonat que els japonesos, al contrari del que molts podríem pensar, no en tenen ni idea d'informàtica. Saben fer les coses bàsiques: word, enviar correus, i para de comptar. Evidentment que també hi ha experts que s'ho coneixen tot, però el japonès mitjà sap les coses justes, i no parlo només d'adults, sinó també de joves i nens. Ja m'he trobat molts casos de gent que quan els preguntes perquè no fan una cosa de tal manera, o que per què no tenen facebook, per posar un exemple, et diuen que és perquè no saben com funcionen aquestes coses, i que no hi entenen en ordinadors.

A nivell de tràmits i institucions passa el mateix. El Japó és un país de paperassa. Quan fa anys que a Catalunya fem la matrícula de la universitat per internet, aquí encara es fa en paper; si a Catalunya puc mirar el meu compte corrent per internet, aquí per qualsevol cosa has d'anar a l'oficina, i d'operacions per internet ni parlar-ne. A moltes empreses igual. En comptes d'informatitzar tota la informació, a molts llocs continuen amb el mètode antic, comunicacions internes a base de notes i papers, etc.

Resultat: els japonesos gasten grans quantitats de paper amb coses que fa temps que podrien tenir informatitzades. Sóc al país de la tecnologia, però aquí la tecnologia és una cosa relativa, i sembla que els costa canviar. El Japó és un país de costums, bastant rígid quant a mètodes d'actuació, i potser això explica que la transició sigui tan lenta. De totes maneres, podríem dir que això és una de les coses que més m'han sorprès des que sóc aquí. Perquè quan un és al país de la tecnologia, que t'enviïn una carta del banc escrita a màquina sobre una plantilla sobta molt. Estic segura que si els japonesos fessisn un esforç per aplicar més generalitzadament tota la tecnologia que tenen, tindrien un país molt més eficient i àgil. Ara les coses ja estan canviant, però sembla que encara queda molt per fer. Serà interessant veure com han evolucionat les coses d'aquí un parell d'anys.